A l’era de la plataformització de la cultura (Nieborg i Poell 2018), les indústries culturals estan sent cada cop més modelades per les plataformes digitals i el capitalisme de plataforma (Srnicek 2017), mentre que les audiències estan sent datatificades i intensament mercantilitzades (Arvidsson i Bonini 2015; Gazi i Bonini 2018). Quin és el paper de la ràdio dins aquest nou ecosistema mediàtic? Tim Wu (2010) va mostrar com la radiodifusió també va acabar sent colonitzada per l’ethos del benefici, però al llarg de la seva història el mitjà radiofònic ha pogut escapar parcialment de la seva mercantilització i s’ha llaurat un paper social com a mitjà de servei públic i com mitjà comunitari/civil, més obert a la interacció i participació de l’audiència del que solien ser la televisió i els mitjans impresos.
En un ecosistema mediàtic cada cop més configurat per algoritmes desenvolupats i propietat d’empreses comercials privades, la ràdio és l’únic mitjà que encara té un component analògic rellevant, especialment a les zones no occidentals del món. L’emissió i la recepció analògiques no només representen pràctiques antigues i residuals de comunicació intervinguda. També es podrien reemmarcar com a pràctiques de resistència al procés de plataformització i dataficació de l’audiència. Com afirmava Dunbar-Hester sobre la tecnologia de ràdio FM de baixa potència, “la vella tecnologia no deixa de desenvolupar-se només perquè sigui vella. De fet, la interpretació de la tecnologia està subjecta a una construcció, manteniment i reparació continus. i reparació, un punt que perdem si entrenem les nostres orelles només a les noves tecnologies” (2014: 155-56).
Aquest número especial de Radio Journal pretén centrar-se en el paper de la ràdio com mitjà a la societat de les plataformes (Van Dijck et al. 2018) i el seu poder social potencialment ‘disruptiu’. En una època dominada per una forma de socialitat cada cop més mediada a través de plataformes comercials en línia, representa la ràdio una forma alternativa de socialitat mediada? El mitjà radiofònic continua sent un mitjà “social”? Què significa que la ràdio sigui un “mitjà social”?