Autors: Josep Maria Martí, Belén Monclús, Maria Gutiérrez i Xavier Ribes
Any: 2021
Congrés: Postconferència ECREA 2021 "Persistència dels mitjans tradicionals. Una postconferència ECREA sobre la rellevància i persistència dels mitjans tradicionals"
Tipus de participació: Comunicació oral
RESUM: La indústria radiofònica espanyola des de fa temps s'enfronta als reptes que planteja l'ecosistema digital dominant. En aquesta etapa de la seva història, les empreses radiofòniques basades en la radiodifusió s'enfronten a una gran incertesa ia l'exigència ineludible de fer canvis tant en la seva estratègia de producció com en la cartera de continguts i, en definitiva, de transformar el seu model d'explotació i de negoci (Martí et al., 2011). L'existència de fortes barreres d'entrada ha limitat tradicionalment el nombre de grups d'emissores presents (Bustamante, 1982; Franquet, 1988) i ha situat aquesta indústria cultural en una posició clarament conservadora i, en conseqüència, reticent als canvis forçats per aquest nou entorn digital. Aquest treball té diferents objectius. En primer lloc, fer una anàlisi crítica de l'enfocament intel·lectual, bàsicament acadèmic, que fins ara ha intentat descriure l'entorn radiofònic espanyol, sempre centrat més en especular sobre el potencial de les noves tecnologies digitals i el seu efecte en els processos de producció i emissió sonora que a l'anàlisi en profunditat de la seva estructura (Martí et al., 2013). En segon lloc, es pretén posar de manifest les causes que justifiquen el posicionament d'algunes de les grans emissores de ràdio davant de les polítiques digitals. I finalment, descriure com l'estancament del sistema, amb alguns tints regressius, limita l'exploració i la implantació de nous models de negoci a l'entorn radiofònic (Arboledas, 2010). Sostenem que és impossible tenir una visió global del medi radiofònic espanyol sense fer una anàlisi dels diferents indicadors estructurals que el defineixen, partint de l'origen i la peculiaritat d'una estructura empresarial configurada, tant al sector públic com al comercial, a la segona meitat del segle XX, bàsicament des de la dictadura del general Franco fins a la recuperació de la democràcia (Gorostiaga, 1982) (García Santamaría, 2013). Esbossarem la necessitat de realitzar una avaluació exhaustiva de l'impacte real que la digitalització ha tingut en la producció i, fonamentalment, en la distribució, amb el corresponent èmfasi en les raons que han fet fracassar la implantació del DAB a Espanya o que l'impacte real del podcast sigui encara irrellevant en aspectes econòmics i d'audiència (Zumeta, 2019). Pel que fa al rating i el consum, aquest treball sosté que, malgrat que els indicadors suggereixen que els mitjans de difusió (AIMC, 2019) segueixen mantenint la seva acceptació social, credibilitat i penetració (Monclús et al., 2015), aquests resultats positius estan més lligats a les limitacions del mesurament demoscòpic ia la necessitat, en un futur immediat, de tenir en compte els canvis en el consum de ràdio convencional provocats pels nous mitjans digitals, les xarxes socials i la multiplicació dels dispositius de recepció (IAB SPAIN, 2019).
