La pandèmia encara no ha acabat , ni tampoc ningú té clar quan es produirà l’anunci del final d’aquesta mena de plaga que està afectant el món des del Març de 2020. Pel que afecta al ecosistema mediàtic i en particular al radiofònic, hem de dir que els primers balanços no contemplen aspectes solament negatius com sembla ser la tendència general, sinó que també , i per sort, n’hi han de positius.
Comencem per aquests darrers. L’americana, Associació d’Informadors digitals a la ràdio i a la televisió (RTNA) , va fer enguany un balanç de l’activitat de les estacions locals en la producció d’informació ; enquestant als seus directius van constatar que les emissores públiques havien emès al 2020 un 44 per cent més de notícies que l’any anterior , mentre que les privades arribaven a prop d’un 22. Hi ha més dades interessants: s’han donat a conèixer estudis que remarquen el pes que han tingut els mitjans de proximitat en el decurs de la pandèmia i com s’han convertit en suports de coneixement i d’informació útils i centrals per a la població. El reconeixement d’aquest rol decisiu ha quedat tant clar que alguns senadors americans han promogut mocions de suport a la cambra legislativa, amb la finalitat que s’ajudi a aquests mitjans i se’ls declari essencials per al funcionament del país en situacions d’emergència.
Podrem concloure doncs que la ràdio en general i les emissores locals en particular han guanyat en imatge de cara a l’audiència i a la societat. A casa nostra creiem que això també ha estat una realitat. Els estudis d’audiència (EGM) han posat en evidència que s’ha produït un major consum no solament de les cadenes i emissores generalistes, sinó també de la resta de l’oferta radiofònica, bàsicament les més petites. Probablement aquest èxit momentani hagi emmascarat una mica les crisis, latents i les sobrevingudes, per les que passen des de fa anys les organitzacions radiofòniques públiques i privades; un cop passada aquesta petita eufòria de reconeixement public , els problemes s’han tornat a fer evidents en el dia a dia de les organitzacions.
La ràdio, com també tots els altres mitjans tradicionals, ha enregistrat durant la pandèmia uns dèficit d’ingressos considerables que podríem situar en el cas de la publicitat, en una baixada entre el 16 per cent a escala global i a més d’un 23 per cent a nivell d’Espanya , segons les dades que facilita d’Infoadex; parlem només de la publicitat controlada, ja que la real pot haver baixat encara una mica més. Dissortadament aquest nou ensurt ha provocat com diu la dita que plogués sobre mullat, precisament quan semblava que la indústria radiofònica s’havia començat a recuperar de la llarga crisi iniciada el 2008.
La conseqüència primera d’aquests problemes de finançament han estat els reajustaments pressupostaris i també una retallada de les despeses; tot això ha comportat reducció de personal i sous, a més d’una disminució de les activitats externes, la promoció i el màrqueting. El pitjor de tot ha estat però que malgrat l’evident manca de recursos, les emissores han hagut de fer front a una enorme quantitat de reptes operatius : el tele treball forçat, la producció deslocalitzada d’estudis i redaccions i l’exigència que les limitacions presencials repercutissin el mínim possible en la qualitat de la producció.
Està a punt d’acabar el segon any de pandèmia i, tot i que s’albira una certa recuperació, encara és aviat per a valorar la tendència de la marxa econòmica de les empreses radiofòniques tant públiques com privades ; al mateix temps no sabem com es resoldrà un altres interrogant que planeja sobre el sector : com s’acabara situant la radio broadcast en el ecosistema digital ? Ningú té clar del tot que passarà. En aquesta web aportarem un seguit d’articles que tracten sobre aquest tema i que creiem poden ajudar a fer una mica de llum sobre un panorama radiofònic encara força complicat.
