Autors: Belén Monclús, Josep M. Martí, Maria Gutiérrez, Xavier Ribes, Òscar Coromina i David Casacuberta
Any: 2018
Congrés: 7a Conferència Europea de Comunicació (ECC) "Centres i perifèries: Comunicació, Investigació, Traducció"
Tipus de participació: Comunicació oral
RESUM: L'1 d'octubre del 2017, Catalunya va celebrar un referèndum d'independència (1-O) convocat pel Govern català però suspès i declarat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol. Més enllà dels resultats i de les conseqüències polítiques, socials i econòmiques, encara vigents, les càrregues policials en diferents llocs de votació i les manifestacions multitudinàries van captar l'atenció dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals. Aquests esdeveniments es van produir en un moment en què la ràdio està desenvolupant noves maneres d'interactuar amb la seva audiència (Nyre i Ala-Fossi, 2011; Stark i Weichselbaum, 2013). En aquest escenari digital, Twitter també ha evolucionat fins a convertir-se en un mitjà de comunicació per difondre notícies i seguir esdeveniments en temps real (Rogers, 2014), on els públics es reuneixen per “compartir i descobrir el que està passant ara mateix, a qualsevol part del món" (van Dijck, 2011). El nostre estudi es basa en les reflexions teòriques sobre la cultura participativa i l'empoderament dels públics (Jenkins, 2006), la capacitat dels mitjans socials per difondre continguts a nivell global (Deuze, 2012; Castells, 2013) i l'aplicació de l'enquadrament en xarxa (Meraz i Papacharissi, 2013). Les funcions de gatekeeping (McQuail, 1994) es converteixen en un procés que ja no és exclusiu dels mitjans de comunicació de masses. En aquest nou procés de comunicació col·lectiva en línia, els ciutadans es converteixen en un element clau per establir l'agenda informativa i la seva difusió (Papacharissi, 2015), generant noves pràctiques com el gatewatching (Bruns, 2003). Aquest treball presenta els resultats d'una investigació amb l'objectiu d‟analitzar l'activitat a Twitter de les principals ràdios catalanes i espanyoles de titularitat pública (Catalunya Ràdio i RNE) i comercial (RAC1 i Cadena SER) en relació amb la cobertura informativa de la jornada del referèndum i les reaccions dels oients-usuaris a través dels perfils de les emissores seleccionades. La mostra va abastar el dia del referèndum i el dia posterior (1-2/10/2017). 68.664 usuaris diferents van interactuar amb les emissores, i van publicar 103.523 tuits. Per recollir les dades es va fer servir el conjunt d'eines de captura i anàlisi de Twitter (TCAT). Es van combinar les tècniques de recerca de la Iniciativa de Mètodes Digitals (IMD) i l'anàlisi de contingut. Les variables considerades van des de la programació en antena fins a l'activitat a Twitter (perfil, freqüència de publicació, usuaris, contingut i tipologia dels tuits, la seva sinergia amb l'emissió, visió dels fets, ús de hashtags, emojis i recursos audiovisuals, etc.). L'excepcionalitat de la jornada només va motivar les emissores catalanes a alterar-ne la programació habitual i el curs dels esdeveniments va encendre Twitter. Es van observar diferents estratègies i narracions informatives divergents per part d'emissores i oients-usuaris, essent el factor territorial un element clau. A més, es van determinar diferents rols i accions dels usuaris. L'estudi també va mostrar la sinergia entre Twitter i la ràdio, i aquests dos mitjans de comunicació, una vegada més, són els més ben equipats per seguir els esdeveniments en temps real. L'anàlisi de les piulades va permetre identificar les pràctiques dels usuaris, destacant l'existència d'una audiència col·lectiva de gatekeepers i gatewatchers. Les principals pràctiques són el qüestionament del tractament informatiu per part de les emissores de ràdio, la concessió de credibilitat a les fonts esmentades, l'aportació de noves dades i imatges gràfiques per complementar el discurs radiofònic i la valoració i crítica dels participants a l'emissió .
