Gairebé la meitat dels consumidors catalans, el 47,7% segons una enquesta de la direcció de Política Lingüística de la Generalitat, fan servir la veu per relacionar-se amb els dispositius tecnològics. Val a dir que la majoria ho fan mitjançant el telèfon mòbil, on aquesta funció ja els ve donada en forma de funcions com Google Assistant als models amb sistema Android i Siri a l’iPhone, però un 4% de la població consultada assegurava fa un any tenir ja un altaveu dels anomenats intel·ligents, mentre que un 34% expressava el desig de tenir-ne. També sabem que a escala mundial es tracta d’un mercat que creix: en el primer trimestre d’aquest any se’n van vendre al món 28,2 milions d’unitats, un 8,9% més que en el mateix període del 2019. Per comparar-ho, en els mateixos tres mesos es van despatxar gairebé 350 milions de smartphones, i això que parlem d’un trimestre dolent per culpa de la pandèmia.
Tornant a l’àmbit més pròxim, costa confirmar el grau real de penetració d’aquests altaveus a les nostres llars perquè els fabricants, amb Amazon al capdavant (23,5% de les vendes mundials, segons Strategy Analytics), declinen donar xifres concretes d’unitats venudes per països, una resistència que resulta sospitosa perquè només un parc ampli d’aparells instal·lats aconseguirà atreure l’interès dels creadors d’aplicacions i de contingut sonor. Tot i això, la persistència de les marques en llançar models nous -les últimes a renovar i ampliar la seva gamma han sigut Amazon i Apple-, la promoció intensa com a dispositius tecnològics de preu relativament assequible i els senyals cada vegada més clars que el català acabarà formant part dels idiomes amb què podrem interactuar amb aquests aparells fan pensar que el fenomen dels altaveus intel·ligents no serà efímer, i per això val la pena revisar fins a quin punt són útils. Fins ara la meva experiència no és gaire positiva. No és per la suposada falta de privadesa, un aspecte que amoïna molts compradors potencials encara que no en tinguin cap motiu: tots els models disposen d’un botó que apaga el micròfon a voluntat -per als desconfiats: està comprovat que s’apaga de debò- quan volem assegurar-nos que no som escoltats. Tampoc per l’absència del català, que resulta molesta perquè m’obliga a canviar a l’espanyol o a l’anglès per dialogar amb algun dels cinc Amazon Echo de diferents models i un parell de Google Home que tinc repartits per casa (sí, el negoci de les marques es basa en la possibilitat que t’enganxin les funcions del primer altaveu que compres i vulguis tenir-les a l’abast en altres habitacions de la llar). Com ja he dit, confio que aviat podré fer-hi servir la meva llengua. Ni tan sols estic decebut per la qualitat de so: tinc assumit que són bons reproductors de veu, però no substitueixen uns bons altaveus convencionals quan es tracta d’escoltar música i no només de sentirla de fons.
