Autors: Xavier Ribes, Belén Monclús, Josep M. Martí i M. Gutiérrez
Any: 2021
Congrés: 8a Conferència Europea de Comunicació "Comunicació i confiança"
Tipus de participació: Comunicació oral
RESUM: L'entorn digital ha situat el mitjà radiofònic en una cruïlla complexa de decisions i oportunitats. Encara molt ancorat en el seu model de negoci tradicional, s'expandeix al mateix temps a través de diversos sistemes i dispositius de difusió. En aquesta etapa de transició (és a dir, Ofcom, 2007; Winseck, 2010), la ràdio s'enfronta a un futur incert on les preguntes superen amb escreix les certeses (Ribes et al., 2017). Les tecnologies de la informació i la comunicació, si bé han permès maneres de comunicar-se més ràpides i abastant més destinataris, han facilitat una relació comunicativa sense intermediaris. Així, s'han obert finestres de relació entre emissors i receptors que no es poden obviar si es vol tenir presència al mercat comunicatiu i arribar a les audiències, ara fragmentades i amb l'atenció distribuïda en diferents plataformes: web, xarxes socials, mòbil, consum de vídeo i àudio a la carta, mitjans convencionals... Tots aquests elements (manifestacions de les diferents formes i serveis que pot adoptar Internet i altres xarxes de comunicació) integren allò que ja es comença a denominar per part d'alguns sectors acadèmics i de la indústria com a "perímetre digital". I les emissores de ràdio, com qualsevol altra institució que vulgui tenir influència i incidir a la societat actual, hauran de definir quin és el seu perímetre digital i saber-ho gestionar. Aquesta comunicació aborda i acota el concepte de "perímetre digital" a l'àmbit dels operadors radiofònics espanyols i catalans. S'analitza tot aquest nou entorn distingint les formes de distribució (com web, xarxes socials, plataformes de podcast o de distribució musical) dels suports i dispositius de consum (com telèfons mòbils, tauletes o altaveus intel·ligents). L'objectiu d'aquest estudi és identificar quines són les estratègies desenvolupades pels principals operadors públics i privats en relació amb el desenvolupament i la gestió del perímetre digital. La mostra d'emissores analitzades correspon a les seixanta d'emissores radiofòniques auditades des del 2012 fins al 2019 a l'Estudi General de Mitjans Catalunya-EGM- (AIMC, 2012-2019), estudi de referència per al mesurament d'audiències a Espanya. El període d'estudi són els darrers set anys perquè és a partir del 2012 quan les emissores radiofòniques comencen a dissenyar estratègies en l'àmbit digital ja que fins aleshores els seus esforços es concentraven a fer front a les conseqüències derivades de la crisi econòmica al sector radiofònic . La metodologia emprada combina una aproximació tant quantitativa com qualitativa a través de diferents mètodes de recerca com a benchmarking, anàlisi de contingut i entrevistes en profunditat amb els professionals involucrats en el desenvolupament d'aquestes estratègies. Els resultats obtinguts permeten dibuixar el mapa d'accions (serveis i continguts) de les emissores radiofòniques analitzades en el desenvolupament del perímetre digital. Les emissores amb més accions i innovació a l'explotació del seu perímetre digital són Catalunya Radio (emissora pública catalana) i Cadena SER (l'emissora privada més escoltada a Espanya). Dentre les estratègies identificades s'analitzen amb més detall l'ús de: altaveus Intel·ligents; tecnologia streaming i generació de "dobles directes" (que permet als oients accedir a continguts en directe, exclusius per a Internet i alternatius al directe de l'emissió convencional); plataformes per allotjar i distribuir podcasts; i xarxes socials per reforçar la seva imatge i influència social tant al món digital com a les accions derivades de l'antena convencional.
