La darrera crisi econòmica global va colpejar durament els vells mitjans de comunicació de masses; aquest fet va ser particularment observable a determinats països europeus. Aquell context va posar en evidència que els operadors radiofònics es trobaven atrapats en una situació extremadament complexa, amb un model de negoci basat en lo analògic i sense una clara visió empresarial sobre les oportunitats de negoci a la xarxa; al mateix temps que havien de fer front als desafiaments tecnològics com la fragmentació d’audiències, les noves formes de consum mediàtic, la caiguda dels ingressos publicitaris, la sobreabundància de continguts a les múltiples plataformes de distribució i la modernització de les seves estructures empresarials obsoletes. Una situació encara no resolta, on els operadors radiofònics necessiten reescriure el full de ruta del nou model de negoci que, per una banda, obliga a desplegar la presència de la marca radiofònica en l’entorn digital i, d’altra, a fer front a les conseqüències de la disminució i redistribució de la inversió publicitària.
Aquest projecte de recerca s’apropa als prinicpals operadors públics i privats que operen a Catalunya i a l’Estat espanyol per a analitzar les estratègies dissenyades per a afrontar aquella crisi i el derivat actual context econòmic i tecnològic en el procés de migració digital. S’examinen les estratègies corporatives que aquests operadors desenvolupen en el seu model de negoci, sobretot pel que fa a les vies de finançament (especialment la inversió publicitària), les rutines productives i l’oferta de continguts multiplataforma. La metodologia emprada requereix d’una aproximació tant qualitativa com quantitativa a través de diversos métodes d’investigació com l’anàlisi de contingut, les entrevistes en profunditat i digital methods, entre d’altres.